Record d’un seminarista - PPDP

Vagi al Contingut

Menú Principal:

Arxiu

Record d’un seminarista: Jaume Roig i Pujol (1915-1938)

La repressió religiosa no vessà només la sang dels preveres. Vint-i-dos seminaristes van perdre la vida durant la guerra civil, dels quals tres van ser a la rereguarda. Un d’ells es deia Jaume Roig i Pujol,  nascut a Sant Pol de Mar. Gràcies a uns informes recollits després de la guerra podem reconstruir parcialment la seva vida.
Jaume Roig va néixer el 23 de setembre de 1915. Era fill del matrimoni format per Josep, carnisser, i de Carme, i germà d’Isabel, uns dos anys més gran que ell. De ben petit ingressà a la cèlebre escolania de Sant Pol, on en Jaume amb gran interès i solemnitat s’abocava a les funcions del culte. L’any 1926 ingressà al Seminari.
La revolta militar el sorprengué a Sant Pol, l’estiu del 1936.
Acabava de fer l’onzè curs del Seminari, el teòleg-moralista. Les classes ja no es reprendrien més. Va ser mobilitzat l’abril del 37 i, a finals de juny, traslladat al quarter de la seu vella de Lleida. D’allà va escapar-se el dia 20 del mateix mes per no voler sortir cap al Front d’Aragó a lluitar contra els qui considerava els seus germans de Fe. Retornat al seu poble natal, sortí per última vegada de Sant Pol després d’haver combregat a casa de Mn. Sebastià Regí. S’amagà en una torre del Carmel de Barcelona durant uns set mesos, amb altres companys de captiveri. Un registre de la policia, efectuat el 27 de gener de 1938, el descobrí  amb uns papers comprometedors, on celebrava l’avenç de les tropes “nacionals”. En moments de captiveri i persecució, era normal que molts joves esperessin amb ànsia el final de la guerra.
Processat pel Tribunal d’Alta Traïció i Espionatge núm. 1, el  traslladen a la presó Model. Testimonis que van compartir amb ell aquells dies de presó, informaren que cada dia combregava amb algun sacerdot i reconfortava els seus companys. El 23 d’abril és traslladat al camp de treballs forçats d’Omells de na Gaia, a 25 km de Lleida, on el sotmeten, com molts altres presos, a diferents turments. Amb poca roba, sota un fred intens i treball des de les 4 del matí a les 9 del matí, esgotat i rendit, mai abandonarà l’espiritualitat. A mitjans de juny, és altra vegada traslladat a la presó Model i jutjat. Per redactar la sentència esperen l’arribada d’informes de sant Pol, un dels quals és determinant: «Un element destacat de dretes, estudiant de capellà, portat per Mn. Sebastià Regí». El 25 de juliol, dia del seu sant, li és comunicada la condemna a mort. A la galeria de polítics pot confessar-se i combregar per última vegada, i comença a escriure la carta que teniu al costat. En el camió el transporta al lloc d’execució, junt amb altres condemnats, entona el  “Crec en un Déu”. És afusellat a les 2 de la matinada del dia 27 al fossar de Santa Elena del castell de Montjuic.
Amb la seva actitud i el seu caràcter alegre i jovial, en Jaume acostà molts joves a l’Església i a Déu. Catequista i membre del grup d’Acció Catòlica “Abat Deàs”, encomanava un gran amor per la seva terra i la seva mil•lenària ermita. Col•laborava amb el Casal d’Estiu i havia escrit article senzills per Llum i Vida. D’un patriotisme actiu, li entusiasmava la idea d’una cristianització de la joventut a partir de la millora dels costums i de la pràctica esportiva.

 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal