Resposta a El Punt Avui (9-11-13) a un article sobre els màrtirs - PPDP

Vagi al Contingut

Menú Principal:

El dissabte 9 de novembre apareixia a El Punt Avui un article de mossèn Àngel Caldas en resposta a un altre del sr. Joan Ribas publicat al mateix diari uns dies abans on, entre altres qüestions, es lamentava que cap sacerdot diocesà gironí fos beatificat a la cerimònia multitudinària celebrada a Tarragona el passat 13 d’octubre. Els articles, que us presentem a continuació, aclareixen conceptes i ajuden a prendre consciència del treball i el llarg camí que cal realitzar per arribar a l’esperada beatificació d’un màrtir.


Mossèn Àngel Caldas. “Màrtirs Gironins”. El Punt Avui (9-11-13)

Amb el títol “Màrtirs gironins” apareixia en la secció Comarques Gironines d'aquest diari, el passat diumenge dia 3 de novembre, un article d'opinió signat pel Sr. Joan Ribas amb motiu de la beatificació recent, a Tarragona, de més de 500 màrtirs d'arreu d'Espanya. Iniciava el text amb una referència a Mn. Francesc Gay, rector de la Pinya i autor fecund, especialment d'una obra –el Misteri de Nadal–, relacionat amb els Pastorets que cada any es representen al Teatre Municipal de Girona. Però més enllà del tema literari, el Sr. Ribas lamenta que Mn. Gay no fos elevat a la condició de beat, a Tarragona. Com tampoc cap capellà secular de les comarques gironines. Només van beatificar màrtirs corresponents a ordes religiosos. Parla de la “marginació” de 196 capellans i 4 seminaristes gironins.

Agraeixo al Sr. Joan Ribas diverses coses: 1) Que portés als mitjans un tema tan important com el dels màrtirs, i la valoració que ell en fa: “Persones gironines sacrificades per la seva fe i que majoritàriament varen servir des de les parròquies i en contacte amb els fidels… Ells van creure en la fe catòlica que inclou el culte a sants i beats…” 2) Que valorés, des de la fe, la personalitat humana i espiritual dels màrtirs tal com ho descriu. 3) Que reclami normalitat en el procés historicojurídic sense eventuals privilegis.

El que passa és que el procés introductori d'una causa de beatificació no necessàriament és conegut de tothom. Més ben dit: és un camí jurídic conegut pràcticament per les persones que l'han de dur a terme, i per aquesta raó tothom pot caure en inexactituds que es poden aclarir: 1) La inclusió d'un candidat en la llista dels beatificables no pot tenir lloc en qualsevol moment. Cada causa té un actor que la inicia, una data i uns candidats. A la beatificació de Tarragona hi eren presents unes 34 causes –la més nombrosa és precisament la del mateix arquebisbat, amb uns 147 membres i 66 capellans diocesans; entre ells un ca-pellà secular gironí, Mn. Narcís Feliu, de Pineda de Mar. Totes elles havien començat el procediment molts anys abans, i cal tenir en compte que la finalització del procés de cada grup té lloc a la Santa Seu. I a Roma hi ha cua. 2) Els treballs preliminars per a l'obertura de la causa dels sacerdots i seminaristes de Girona, que té com a actor el nostre bisbe Francesc, van iniciar-se fa uns tres anys. Fins ara s'ha erigit un tribunal anomenat Ne Pereant per les declaracions de gent molt gran o malalta i una comissió de perits historiadors. Per tirar endavant la causa gironina cal que la citada comissió avanci en les proves documentals i un nou tribunal prengui les degudes declaracions. Ningú ha estat marginat. I dels nostres candidats gironins només podran ser presentats aquells que ofereixin proves que portin a la certesa moral de la seva condició de “màrtir” segons el rigorós procedir de l'Església catòlica. Però tot i així n'hi ha molts que són màrtirs coram Deo (davant Déu) encara que no ho siguin coram Ecclesia; és a dir, encara que no hagin rebut el decret de martiri des de la Santa Seu, prèvia a la seva beatificació. Però també hi ha hagut beatificacions gironines, com la de les germanes Fradera de Riudarenes, missioneres del Cor de Maria, o el germà de La Salle Esiqui Josep Margenat, saltenc, beatificats el 2007; o la més recent del pare Jaume Puig, director del Col•legi de la Sagrada Família de Blanes i, amb ell, el primer laic beatificat de la diòcesi, Sebastià Llorens, que va oferir la seva vida per salvaguardar la imatge de la Mare de Déu del Vilar de Blanes. I així un llarg etcètera. Exercien el seu apostolat a les nostres comarques. Per tant, tots ells són també part de la vida i la història de la nostra diòcesi. Agraïm al Sr. Joan Ribas l'interès per la biografia de Mn. Francesc Gay, que pot ser un element de fama de martiri i pot contribuir positivament a la seva beatificació. Agraïm les dificultats exposades per donar lloc a una major comprensió del tema. Un procés de beatificació no és un judici històric. És una invitació a pregar davant el misteri de fidelitat i d'amor, a demanar la intercessió dels nostres futurs beats, i de construir junts un món més humà i millor.

Extret de: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/692343-martirs-gironins.html?cca=1


Joan Ribas. “Màrtirs gironins”. El Punt Avui (3-11-13)


Francesc Gay Coll era un capellà nascut a Calella, al Maresme. Va exercir el seu ministeri en diverses esglésies gironines fins a ser nomenat rector de la parròquia de la Pinya, prop d'Olot. Entregat a la seva vocació, va excel•lir també com a autor de moltes obres de teatre escrites per representar-se en centres morals, i també del text d'El misteri de Nadal, obra en vers basada en el naixement de Jesús, amb música del mestre gironí Josep Baró. Actualment és el suport de l'espectacle Els Pastorets de Girona, que es representa a Girona des de fa més de trenta anys al Teatre Municipal, i també en altres localitats catalanes. Segons Camil Geis, que el va tractar, “era un home generós, pobre, i arrelat al país”. Tot el que va escriure ho posa de manifest! Però el dia 12 d'agost de 1936 un comitè revolucio-nari el va anar a buscar, se'l va emportar, i el va matar. El va matar per la seva condició de clergue, perquè no s'havia distingit per haver militat enlloc. En morir comptava quaranta-set anys. Va ser una víctima més d'aquella foguerada que va executar a la diòcesi de Girona cent noranta-sis capellans i quatre seminaristes, entre altres creients.

En el solemne acte celebrat fa poc a Tarragona organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola, mossèn Francesc Gay no va ser elevat a la condició de beat, tot i que figura en les llistes dels procediments oberts per la diòcesi de Girona. Ni ell, ni cap altre capellà secular de les comarques gironines no hi eren entre els més de cinc-cents convertits en beats. Només es varen beatificar màrtirs corresponents a ordes religiosos. Aquestes varen passar al davant dels expedients dels màrtirs gironins que porta a terme per part del bisbat Mn. Àngel Caldes, qui difícilment ho veurà acomplert –dit amb tots els respectes– per la seva avançada edat. Per tant, tota aquella parafernàlia, tot aquell desplegament de mitjans, tot aquell solemne espectacle, tan denunciat després, va marginar els cent noranta-sis capellans, els quatre seminaristes, i les monges que varen morir per la seva fe a les comarques gironines, i que després de setanta-cinc anys dels fets esperen encara que algú es preocupi de la seva memòria.
En canvi, hi havia una munió de màrtirs de Saragossa, i de la resta de l'Espanya profunda, corresponents a ordes religiosos que es varen espavilar per aconseguir la seva elevació als altars. Alguns havien mort a les nostres comarques, però en qualsevol cas, no formaven part de les parròquies gironines. Tots són prou dignes de respecte. Però coincidim amb les crítiques a l'acte de Tarragona. Un espectacle a major glòria de Rouco Varela i de la caverna espanyola. No han entonat encara un mea culpa per l'actuació de l'Església quan Franco va esdevenir dictador.

Però també és emprenyador que persones gironines sacrificades per la seva fe, i que majoritàriament varen servir des de les parròquies i en contacte amb els fidels, esperin encara un reconeixement de l'Església que varen estimar. Ells varen creure en la fe catòlica que inclou el culte a sants i beats. I la seva memòria continua en carpetes en els calaixos de la diòcesi, mentre que les institucions religioses, més ben organitzades, els passen al da-vant.


Extret de: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/690518-martirs-gironins.html?cca=1

 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal